HISTÒRIA DEL CAFÈ

A l'inici de tota empresa humana que hagi tingut importància hi ha una llegenda. L'origen del cafè no ha estat una excepció. Una llegenda, coneguda per musulmans i cristians, parla de que en una ocasió en que el Profeta estava malalt, l'àngel Gabriel li va tornar la salut i la força, oferint-li una beguda negra com la gran Pedra Negra que hi ha a La Meca.

Com aquesta llegenda corren moltes altres que subratllen la importància que se li ha atribuït al cafè al llarg de la història humana. El que sembla cert és que el cafè es va començar a consumir als altiplans d'Abissínia, on creixia de forma silvestre en la seva modalitat anomenada Aràbiga.

D'Etiòpia va passar a Aràbia i la Índia, probablement per mitjà de peregrins musulmans que viatjaven a La Meca, ja que les rutes de peregrinació foren al mateix temps, durant segles, grans rutes comercials.

Però els grans propagadors del cafè van ser els holandesos, que van explotar grans plantacions a les seves colònies de Ceilan i Indonèsia.

Ells van ser els importadors del cafeto i els qui el van aclimatar als jardins botànics d'Amsterdam, Paris i Londres, on va passar a la Guayana Holandesa, al Brasil, a Centre Amèrica i a molts altres països. Gràcies a això, en tres segles aquesta infusió ha passat de ser gairebé desconeguda a convertir-se en una beguda universal que Bach, Balzac Beethoven, Goldoni, Napoleó, Rossini, Voltaire i molts altres personatges de la història han consumit en grans quantitats i elogiat desmesuradament.